Resumen (catalá): Josep Maria Bertran de Quintana (1884 – 1960) fou una figura destacada de la Catalunya dels anys trenta que calia recuperar de l’oblit. Amic i secretari personal de Lluís Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià, i posteriorment com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC. De fermes conviccions democràtiques i pacifistes, va impulsar el Comitè Català contra la Guerra i en fou l’ànima i el president, i el seu neguit i compromís el van portar aparticipar en la vida pública a través de diaris comL’Opinió o El Diluvio. Especialment importants foren les seves col·laboracions en el diari portaveu d’ERC, La Humanitat. Durant la Guerra Civil estigué al costat de la Generalitat, fins al punt d’acceptar primer la direcció de l’Oficina Jurídica de Girona i després assumir la designació com a jutge especial de la Generalitat per a la investigació d’exhumacions d’assassinats i inhumacions clandestinesperpetrats a la rereguarda catalana a partir del fracassat cop d’estat del 19 de juliol. Només va poder desenvolupar aquesta tasca durant vuit mesos, moment en el qual les investigacions es van acabar convertint en un destorb, atès que demostrava que els crims no tan sols havien estat perpetrats per militants anarquistes. Amb la derrota s’exilià a França fins l’any 1942, any en què va traslladar-se a Mèxic, d’on ja no va tornar.

Editorial: Gregal.
Localidad: Maçanet de la Selva.
ISBN: 9788493878542
Páginas: 214