{"id":4330,"date":"2012-01-06T18:12:37","date_gmt":"2012-01-06T17:12:37","guid":{"rendered":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/2012\/01\/duenas-o-y-sole-q-2012-el-jutge-dels-cementiris-clandestins-2\/"},"modified":"2015-03-06T21:27:41","modified_gmt":"2015-03-06T20:27:41","slug":"duenas-o-y-sole-q-2012-el-jutge-dels-cementiris-clandestins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/2012\/01\/duenas-o-y-sole-q-2012-el-jutge-dels-cementiris-clandestins\/","title":{"rendered":"DUE\u00d1AS, O. y SOL\u00c9, Q. (2012) El jutge dels cementiris clandestins"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
\n
Fecha de publicaci\u00f3n<\/div>\n<\/th>\n
T\u00edtulo<\/th>\nAutor(es)<\/th>\nTipo<\/th>\n<\/tr>\n
\n
2012<\/div>\n<\/td>\n
El jutge dels cementiris clandestins<\/a><\/td>\nOriol Due\u00f1as y Queralt Sol\u00e9<\/td>\nLibro<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\"El<\/a>Resumen (catal\u00e1): <\/strong>Josep Maria Bertran de Quintana (1884 – 1960) fou una figura destacada de la Catalunya dels anys trenta que calia recuperar de l\u2019oblit. Amic i secretari personal de Llu\u00eds Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Catalana amb Francesc Maci\u00e0, i posteriorment com a regidor de l\u2019Ajuntament de Barcelona per ERC. De fermes conviccions democr\u00e0tiques i pacifistes, va impulsar el Comit\u00e8 Catal\u00e0 contra la Guerra i en fou l\u2019\u00e0nima i el president, i el seu neguit i comprom\u00eds el van portar aparticipar en la vida p\u00fablica a trav\u00e9s de diaris comL\u2019Opini\u00f3 o El Diluvio. Especialment importants foren les seves col\u00b7laboracions en el diari portaveu d\u2019ERC, La Humanitat. Durant la Guerra Civil estigu\u00e9 al costat de la Generalitat, fins al punt d\u2019acceptar primer la direcci\u00f3 de l\u2019Oficina Jur\u00eddica de Girona i despr\u00e9s assumir la designaci\u00f3 com a jutge especial de la Generalitat per a la investigaci\u00f3 d\u2019exhumacions d\u2019assassinats i inhumacions clandestinesperpetrats a la rereguarda catalana a partir del fracassat cop d\u2019estat del 19 de juliol. Nom\u00e9s va poder desenvolupar aquesta tasca durant vuit mesos, moment en el qual les investigacions es van acabar convertint en un destorb, at\u00e8s que demostrava que els crims no tan sols havien estat perpetrats per militants anarquistes. Amb la derrota s\u2019exili\u00e0 a Fran\u00e7a fins l\u2019any 1942, any en qu\u00e8 va traslladar-se a M\u00e8xic, d\u2019on ja no va tornar.<\/p>\n

Editorial:<\/strong> Gregal.
\nLocalidad:<\/strong> Ma\u00e7anet de la Selva.
\nISBN:<\/strong> 9788493878542
\nP\u00e1ginas:<\/strong> 214<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Maria Bertran de Quintana (1884 – 1960) fou una figura destacada de la Catalunya dels anys trenta que calia recuperar de l\u2019oblit. Amic i secretari personal de Llu\u00eds Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Catalana amb Francesc Maci\u00e0, i posteriorment com a regidor de l\u2019Ajuntament de Barcelona per ERC. De fermes conviccions democr\u00e0tiques i pacifistes, va impulsar el Comit\u00e8 Catal\u00e0 contra la Guerra i en fou l\u2019\u00e0nima i el president, i el seu neguit i comprom\u00eds el van portar aparticipar en la vida p\u00fablica a trav\u00e9s de diaris comL\u2019Opini\u00f3 o El Diluvio. <\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5247,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[628],"tags":[],"class_list":["post-4330","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-team-books"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4330","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4330"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4330\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5247"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4330"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4330"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/politicasdelamemoria.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4330"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}