«La plenarem de flors». Una cartografia memorial pel País Valencià


Els anomenats mapes de teranyina s’utilitzen en cartografia per a representar les relacions espacials entre punts d’origen i destí amb línies, fils que els connecten entre si. Estos teixits de memòries simultànies mostren, com en una teranyina, que un centre principal pot connectar-se amb múltiples destins, trenant connexions inesperades entre llocs i temes. Estes línies visuals, també anomenades línies de desig, faciliten la nostra comprensió de les connexions espacials a través d’una sola ullada, al mateix temps que proposen un patronatge específic del territori que representen o, més prompte, desitgen representar.
Cartografiar un territori com una teranyina està estretament lligat a esta idea del desplaçament, a la successió d’estats d’ànim, a les experiències sensorials pròpies i alienes al travessar geografies i esdeveniments. La majoria de nosaltres fem este tipus de mapes de teranyina de manera inconscient, quan necessitem connectar idees i conceptes, tracem línies entre ells i els connectem amb una preocupació central. La necessitat de cartografiar el territori del País Valencià amb la finalitat de connectar respostes memorials a llocs de repressió com les fosses comunes ha generat en el grup una experiència capaç d’advertir una altra capacitat de percepció sobre el que ens ha anat envoltant. La informació per a interpretar este territori ho ha canviat radicalment. Pensar en la memòria com una experiència —i no sols com un projecte, una exposició o un monument— fixa una vinculació amb formes de coneixement històricament no valorades, que tenen res a vore amb el sensorial i amb l’afectiu; al cap i a la fi, amb el que ens mou. Una cartografia en moviment gràcies a la circulació de mirades, pràctiques artístiques, investigació situada, testimonis de víctimes i associacions, i arxius familiars.
En el llibre es trobarà, per tant, una espècie de muntatge amb la finalitat de repensar, precisament des del llenguatge visual, estos llocs d’afectació a fi de mobilitzar nous imaginaris polítics. S’hi han inclòs de manera anònima les memòries compartides per un centenar de persones al llarg del País Valencià. Entenem la importància de reconéixer el seu treball, però també de no personalitzar-lo, per a fer-lo col·lectiu, i poder socialitzar-lo amb honestedat i respecte. Trobarem cites d’estos testimonis, que van acompanyades d’imatges de llocs que, si no és pel seu coneixement d’existència previ, com a membres d’una comunitat bé de dol, bé de lluita, rarament són visitats. Els acompanyarà un epíleg, a on tractem de compartir les nostres pròpies memòries, a través d’eixes elaboracions que impliquen el treball des de la pràctica artística sobre les que van ser les pràctiques monumentals en les fosses comunes. Com hem esmentat, sent este llibre un artefacte, és important destacar que es troba al mateix temps interrelacionat amb un web que recopila documentalment les diverses fases del projecte, així com d’una exposició concebuda per a la itinerància, partint des d’una primera mostra en el Museu Municipal d’Alzira, a on es materialitzen gestos i invitacions des de pràctiques artístiques situades en este territori, amb la finalitat de continuar generant coneixement des de les arts visuals respecte a este tema. Així convidem a continuar la lectura, i muntar a través d’estos fragments una nova cartografia que canvie la manera d’entendre la nostra geografia de la memòria de les lluites socials, del colp, la guerra, la dictadura, la transició i l’actualitat al País Valencià.
El llibre del projecte es pot descarregar gratuïtament a la web de l’Editorial Afers:
«La plenarem de flors». Una cartografia memorial pel País Valencià
La guia didàctica es pot descarregar aquí:
“El feixisme la plenarà de terror, de sang i de mort, i nosaltres la plenarem de flors.” El projecte pren el títol d’aquesta afirmació d’un dels testimonis recollits i articula la seua investigació a partir del gest de col·locar flors a les fosses comunes: una pràctica que les assenyala i fa emergir els llocs d’afectació. Després de tres anys de de recorregut en prop de cinquanta municipis i quasi un centenar de testimonis, el projecte presenta una cartografia crítica de les pràctiques memorials vinculades a la repressió feixista al País Valencià. L’exposició es desplega com una gran taula de treball oberta, on conviuen materials, arxius, imatges i processos que connecten investigació situada, fonts orals, sabers populars i pràctiques artístiques.

Aquest llibre i exposició son el resultat de Compartir la memòria, multiplicar els relats. Un projecte del grup de treball memorial experiMENT amb l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica «Fossar d’Alzira», HISTOFOR – Historiar el gir forense: 25 anys d’exhumacions a l’Espanya contemporània i el seu impacte historiogràfic, cultural, material i social de la Universitat de Barcelona, la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i el Museu Municipal d’Alzira. Llibre i exposició finançat per la Diputació de València.
• Comissariat: Vanesa Peña Alarcón
• Assessorament històric: Daniel Palacios González
• Disseny expositiu: Rafael Tormo Cuenca i Vanesa Peña Alarcón
• Artistes participants: Rafael Tormo Cuenca i Maria Amparo Gomar Vidal
• Disseny gràfic: Nanu Kübler
• Disseny editorial: Editorial Entrelazando
• Coordinació editorial: Daniel Palacios González i Vanesa Peña Alarcón
Projecte finançat per la Diputació de València.





