Este libro nace de una carta anónima que rememoraba unos hechos dramáticos ocurridos en Fontanosas en julio de 1941. El autor de la carta había estado en el pelotón de fusilamiento que segó la vida de siete pobres campesinos. La carta fue acicate para iniciar el proceso de exhumación y reinhuación de los fusilados y a partir de esto, para realizar no sólo investigaciones forenses, etnográficas e históricas sino también literarias, ensayos fotográficos, periodísticos y políticos. Sirvió no sólo para activar la memoria de un acontecimiento sino de todo un periodo, el periodo más negro de la historia contemporánea de Fontanosas.

Aquest llibre omple una de les incògnitas desconegudes de la Guerra Civil: l’estudi rigorós i concloent de les fosses comunes existents a Catalunya. L’autora explica de manera detalleda quan, com i on neixen les fosses comunes d’arreu de la geografia catalana, alhora que documenta com milers de persones, majoritàriament soldats, fins avui han restat com a subjectes clandestins de la història, sense que mai no hagin tingut un lloc on poder ser honrats ni mai hagin gaudit d’una sepultura digna. Així mateix, l’obra aporta llum a un fet poc conegut, comáés el trasllat, entre els anys 1959 i 1964, de les despulles de milers de soldats, combatents a l’exèrcit franquista i també al republicà, al Valle de los Caídos, a Cuelgamuros (Madrid), l’indret on el general Fanco construí una tomba faraònica per el més gran honor seu i la major glòria seva i del seu règim.