Resumen : A finales de julio de 1936, justo en el inicio de la Guerra Civil, desapareció el maestro catalán Antoni Benaiges. Dos años antes había llegado al pueblo burgalés de Bañuelos de Bureba dispuesto a aplicar en su pequeña escuela rural la técnica Freinet, una innovadora metodología pedagógica basada en la participación de los alumnos y el uso de la imprenta.
Durante más de 75 años, su labor y su personalidad permanecieron en la intimidad del recuerdo de sus antiguos alumnos y de sus compañeros de profesión, mientras su familia albergaba el deseo de conocer la verdad sobre su paradero.
En agosto de 2010, con motivo de la exhumación de una fosa común en el paraje de La Pedraja (Burgos), emerge la memoria del maestro y se inicia una investigación que descubre una historia única, emotiva y poética.
Una historia, casi al límite del olvido, que ha podido ser recuperada gracias a los testimonios de los que lo conocieron u oyeron hablar de él, pero también a partir de los propios textos del maestro y de las redacciones de sus alumnos, que se editaron en la escuela.
Esta obra es fruto de una investigación en profundidad, y ha contado con la participación del periodista Francesc Escribano, en el relato de la biografía del maestro; del fotógrafo Sergi Bernal, en la documentación gráfica y la recogida de testimonios; del antropólogo Francisco Ferrándiz, en la narración de su experiencia a pie de fosa, y de la historiadora Queralt Solé, en la contextualización del momento histórico y en la dirección de la obra.

Editorial: Blume.
ISBN: 978-84-9801-694-9
Páginas: 140

Disponible en catalán

[Desenterrant el silenci] Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar
ISBN: 978-84-9801-695-6

A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta.
Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la família conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.
L’agost de 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica.
Una història, gairebé al límit de l’oblit, que s’ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d’ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions del seus alumnes que es van editar a l’escola.
Aquesta obra és fruit d’una investigació en profunditat i hi han col·laborat el periodista Francesc Escribano, amb el relat de la biografia del mestre; el fotògraf Sergi Bernal, amb la documentació gràfica i la recollida de testimonis; l’antropòleg Francisco Ferrándiz, amb la narració de la seva experiència a peu de fossa, i la historiadora Queralt Solé, amb la contextualització del moment històric i amb la direcció de l’obra.

Resumen : Radical Justice investigates the convoluted relationship between memory and justice as it is portrayed in political documentaries and detective fiction from Spain and the Southern Cone. It argues that the possibility of achieving justice in these regions lies beyond market and state and is yet to come. Rather than focusing on «high literature,»Radical Justice uses popular culture as a site from which to question both the inability of the state and the transnational market to come to terms with the dictatorial past and to deliver justice. This book will interest a wide range of scholars, from national literature and film specialists of Argentina, Chile, and Spain to philosophers and students of ethics, human rights, and questions of justice.
Editorial: Bucknell University Press

Abstract: In the aftermath of the 1992-1995 Bosnian war, the discovery of unmarked mass graves revealed Europe’s worst atrocity since World War II: the genocide in the UN «safe area» of Srebrenica. To Know Where He Lies provides a powerful account of the innovative genetic technology developed to identify the eight thousand Bosnian Muslim (Bosniak) men and boys found in those graves and elsewhere, demonstrating how memory, imagination, and science come together to recover identities lost to genocide. Sarah E. Wagner explores technology’s import across several areas of postwar Bosnian society—for families of the missing, the Srebrenica community, the Bosnian political leadership (including Serb and Muslim), and international aims of social repair—probing the meaning of absence itself.
Editorial: University of California Pressss

Abstract: though a generation has passed since the massacre of civilians at My Lai, the legacy of this tragedy continues to reverberate throughout Vietnam and the rest of the world. This engrossing study considers how Vietnamese villagers in My Lai and Ha My—a village where South Korean troops committed an equally appalling, though less well-known, massacre of unarmed civilians—assimilate the catastrophe of these mass deaths into their everyday ritual life.

Based on a detailed study of local history and moral practices, After the Massacre focuses on the particular context of domestic life in which the Vietnamese villagers interact with their ancestors on one hand and the ghosts of tragic death on the other. Heonik Kwon explains what intimate ritual actions can tell us about the history of mass violence and the global bipolar politics that caused it. He highlights the aesthetics of Vietnamese commemorative rituals and the morality of their practical actions to liberate the spirits from their grievous history of death. The author brings these important practices into a critical dialogue with dominant sociological theories of death and symbolic transformation.
Editorial: University of California Press